El Tresor Parroquial
Situat a l’antiga capella de la Immaculada, de la qual se n’ha conservat l’absis, refet i restaurat als anys 40 del segle passat. És una capella d’estil rococó, molt diferent de la resta del temple d’estil neoclàssic. L’any 2013 es va decidir traslladar les obres artístiques més importants per fer-les més accessibles al públic. Es va mantenir la part de l’absis amb la Immaculada, imatge dels anys 40 del segle passat, les fornícules amb les imatges de Santa Sabina, Sant Valentí, Sant Francesc d’Assis i Sant Francesc Xavier. I es pot contemplar una espectacular cúpula, rococó, decorada amb símbols de la Mare de Déu i les 4 petxines, amb 4 medallons que representen a 4 Dones Fortes de la Biblia (Judith, Abigail, Jael i Ester) pintades pel pintor Manuel Tramulles, artista situat entre el Barrociel Rococó, considerat avui un dels millors pintors del s. XVIII. En aquest tresor es conserva una col·lecció d’orfebreria de les més importants de la diòcesi de Girona, pintura gòtica, imatges barroques, una làpida sinagogal (s. XIII) i una pintura de El Greco.
LES OBRES més rellevants
El greco
Pintura Crist abraçat a la Creu de Doménikos Theotokópulos, anomenat El Greco. Pintat possiblement entre el 1604/08. És el darrer quadre d’una sèrie amb la mateixa temàtica. Crist apareix pintat a 2/3 i inspirat en una altra pintura seva, l’Expoli. Sobre un fons fosc el Greco pinta , sense dibuix, la imatge d’un Crist, vestit amb una túnica vermell carmesí amb pinzellades blanques i negres per donar més lluminositat i un mantell blau trellat igual per donar llum i color a la imatge. És una pintura on predomina el simbolisme i la religiositat i/o l’espiritualitatl. Esta representada de forma irreal, etèria, Crist abraça la creu sense esforç com a símbol del seu martiri , darrere el cap està pintada un àura de color groc pàl·lid. Presenta les típiques deformacions d’aquest artista, com l’allargament de les figures, petites desproporcions en la figura i unes mans molt estilitzades. El Greco pretén mostrar-nos alhora el Crist Déu que se sacrifica per salvar la humanitat i el Crist Home amb el sentiment de por o angoixa davant el sacrifici i ho fa de manera molt subtil, amb els ulls plorosos i una petita llàgrima que li cau.
Pintura Gòtica SXV
Pintura Crist abraçat a la Creu de Doménikos Theotokópulos, anomenat El Greco. Pintat possiblement entre el 1604/08. És el darrer quadre d’una sèrie amb la mateixa temàtica. Crist apareix pintat a 2/3 i inspirat en una altra pintura seva, l’Expoli. Sobre un fons fosc el Greco pinta , sense dibuix, la imatge d’un Crist, vestit amb una túnica vermell carmesí amb pinzellades blanques i negres per donar més lluminositat i un mantell blau trellat igual per donar llum i color a la imatge. És una pintura on predomina el simbolisme i la religiositat i/o l’espiritualitatl. Esta representada de forma irreal, etèria, Crist abraça la creu sense esforç com a símbol del seu martiri , darrere el cap està pintada un àura de color groc pàl·lid. Presenta les típiques deformacions d’aquest artista, com l’allargament de les figures, petites desproporcions en la figura i unes mans molt estilitzades. El Greco pretén mostrar-nos alhora el Crist Déu que se sacrifica per salvar la humanitat i el Crist Home amb el sentiment de por o angoixa davant el sacrifici i ho fa de manera molt subtil, amb els ulls plorosos i una petita llàgrima que li cau.
Làpida sinagogal jueva (1209)
Làpida sinagogal jueva. (1209). Document històric en pedra que relata l’exili de uns 200 jueus de Besiers, que van fugir d’aquesta ciutat durant la primera Guerra Càtara. Parla de l’exili, de la sinagoga que van fundar a Olot i del seu passat a Bersiers. És una peça de marbre retallada, i que a partir del segle XV, va ser utilitzada com a pedra d’altar. Està escrita en hebreu amb una lletra quadrada típica dels segles XIII i XIV. L’escriptura és continuada i sense separacions. El que la fa única és que és la única pedra sinagogal que explica una història, cita un nom geogràfic i després esdevé pedra d’altar.
Creu processional Custòdia Major, creus ss. XIV-XVIII
Reliquiaris. SS. XV-XVIII
Escultures de plata Barroc S. XVIII
Retaule procedent de l’antiga capella la Santa Creu, avui desapareguda. Està atribuïda al pintor local Miquel Torrell. Aquest retaule conserva dues taules d’estil gòtic tardà i una, la que representa a Sant Miquel que és posterior, de l’època del renaixement. Les dues taules gòtiques representen, la central a la Mare de Déu de la Pietat, amb Sant Agustí i l’arcàngel Sant Rafael i l’altra el martiri de Sant Sebastià. En el retaule apareix la família del donant. A la part central els dos fills, sota la protecció de Sant Agustí i en l’altra al costat de Sant Sebastià , agenollada la mare i donant,. En aquest retaule cal destacar que el fons reprodueix un paisatge, pintat , que malgrat estar pintat en primer pla, dona sensació de perspectiva degut a la difuminació dels colors. També apareix un castell, que representa la Jerusaslem celestial.
Baiart. S. XVIII. Barroc. Mare de Déu del Roser
S. XVIII. Barroc. Anònim. Carro processional de la Mare de Déu del Roser. Fusta policromada. Concebut com un petit altar, la imatge es sota u n baldaquí daurat amb columnes salomòniques, entaulament i una petita cúpula. La Mare de Déu del Roser, està inspirada en la imatge del retaule del Roser. Es una composició amb moviment ,volum i dinamisme propis del barroc. Predominen els daurats i la decoració és a base de fulles de vinya, flors i àngels.
Retaule de Sant Eloi. Barroc.Fin. S. XVII
Retaule de Sant Eloi. Barroc. Anònim. Conjunt de 6 peces que es conserven del desaparegut retaule i que foren rescatades de les flames. Es u retaule que pertany a la primera etapa del barroc i ens parla de la història i les llegendes de Sant Eloi. Es de fusta policromada formada per alts relleus. Els vestits i els plecs són els que li donen moviment i dinamisme. Les figures estan com encaixonades i sobreposades.
Mare de Déu de Montserrat S. XVII
Mare de Déu del Tura. s. XVIII
Caps barrocs S. XVIII.
Restes de les tres imatges cremades l’any 1936. Altar de la puríssima.
Taula del desaparegut retaule de Santa Bàrbara de Pruneres S. XVII
Pintura renaixentista. Provinent de l’antic Priorat de Santa Bàrbara de Pruneres. Presenta la imatge de Santa Bàrbara, amb els atributs del martiri i la figura del donant davant un paisatge. La Santa va vestida amb túnica i mantell vermell amb decoracions daurades. Aquesta taula, de factura molt senzilla presenta certes desproporcions que trenquen l’harmonia de la pintura
