Sant Esteve – Santuari del Tura

Tresor de Sant ESTEVE

Artistes

(1745-1821)

Ramon Amadeu

(1755 - 1840)

Joan Carles Panyó

(1878 - 1958)

Josep Clarà i Ayats

Ramon Amadeu (1745-1821)

Biografia

Va néixer a Barcelona el 1745.

Va residir en aquesta ciutat fins al 1809, que va fugir perseguit pels francesos a Olot, on va fer imatges, sent les més notables un Sant Crist i la Verge del primer dolor de Castelló d’Empúries i una Verge de la Pietat; Sant Bru per a l’Església de Sant Jaume de Barcelona; Santa Teresa per a la del Sant Just i Pastor; Santa Anna amb la Verge en braços i Sant Joaquim, grup que es venera en l’antiga col·legiata de Santa Anna i la del beat Josep Oriol, per a la de Sant Sever.

Mare de Déu dels Desemparats de l’església del Pi a Barcelona.

Estils

Va modelar a més un sens fi de precioses figuretes per a naixements (col·lecció Gelabert, a Olot)

El Museu d’Història de Barcelona conserva diverses obres seves o que li són atribuïdes, entre les quals diverses figures de pessebre i el bust de Pere Virgili portant els plànols del col·legi de cirurgia de Barcelona. Un nombre important d’obres seves, presents en esglésies, foren destruïdes durant la Setmana Tràgica o la Guerra Civil: de moltes, però, se’n conserven fotografies.

Va morir a Barcelona el 1821 i fou enterrat a la tomba gremial dels escudellers de l’Església del Pi.

Artista barceloní molt lligat a la ciutat d’Olot en una època molt concreta de la seva vida (1808-1814).

És escultor d’imatges i de figures de pessebre. Té un estil dins la tradició del realisme amable tot i que encara es troba dins l’anomenat barroc avançat.

Malgrat estar dins el Neoclàssic, aquest estil el va influir molt poc o gens.

La seva obra, majoritàriament religiosa, reflecteix un popularisme que representa el vessant més humà i senzill dels personatges  i  cerca  sempre l’atenció, la devoció i llenguatge interior.

Obra: La Pietat

Composició de forma piramidal i frontal formada per una Verge vestida  (maniquí)  i la figura de Crist mort.

La Verge és una Imatge asseguda amb el rostre d’ una dona de mitjana edat marcada pel dolor i la incomprensió davant la mort, el martiri i el sofriment del seu fill. Té les mans i els braços oberts en senyal d’acolliment i de preguntes sense resposta.

La figura del Crist mort és la més important de la composició. Hi apareixen representats de manera molt realista els rastres del martiri amb les nafres i la sang de la flagel·lació i el turment de la crucifixió.

Està representat, amb els ulls semi oberts i la boca oberta,  amb  rigor mortis, el qual es pot apreciar a les mans, els peus i la forma de les cames. El cos està lleugerament desplaçat cap a la dreta per cercar l’efecte  visual frontal.

És un grup  iconogràfic  concebut  com un objecte de contemplació, devoció i/o meditació.

Joan Carles Panyó (1755 - 1840)

Biografia

Joan Carles Panyó va néixer a Mataró el 23 de febrer de 1755.

Va ser un artista d’origen barroc i academicista molt reconegut a la seva època.

Estils

Fou l’encarregat de dissenyar el Baldaquí concebut com un templet neoclàssic amb sis columnes corínties damunt un basament alt i coronades per un entaulament i una semi cúpula decorada.

Obra: Altar Major

És un templet que aporta transparència i perspectiva a la zona de l’altar Major, senzillesa i alhora magnificència. Les columnes estan pintades imitant el marbre i els capitells estan pintats de daurat, així com les decoracions i les sanefes del baldaquí.

Obra: Sagrari d’exposició

També és autor del sagrari d’exposició dissenyat com un templet, d’estil neoclàssic, daurat i coronat per dos àngels que formen la base de la peanya de la imatge de Sant Esteve. El tabernacle està decorat amb pintures del mateix autor. També és seva la reixa que separa l’altar de la nau.

Obra: Santíssima Trinitató

Aquesta està decorada amb dos àngels un dels quals porta la palma del martiri de Sant Esteve. Les dues figures miren cap amunt on hi ha una clau de volta que lliga els nervis de l’absis, on està representat  l’Esperit Sant.

Obra:  Capella del Santíssim (1802)

La capella va ser dissenyada per  Joan Carles Panyó, autor també de les pintures que avui dia estan molt malmeses. És una petita nau rectangular coberta per una cúpula vuitavada sobre petxines. És la unió iconogràfica d’una imatge del darrer barroc i una capella bastida en un concepte més academicista o classista. Ambdós conceptes es complementen perfectament. La capella està presidida pel Crist Crucificat de Ramon Amadeu (1802).

Obra:  Parts de la Capella

Crist Crucificat de marcat dramatisme en el gest (ulls i boca), en l’expressió de la cara i en la disposició dels plecs del drap de puresa. L’esquema compositiu és causat per l’arquejament del cos, la musculatura i les nafres. L’obra d’Amadeu està complementada per un esclat de glòria pintat al seu darrere.

El Crist es complementa amb un grup d’àngels que corona el conjunt. També és una obra de Ramon Amadeu. Destaca la seva expressió de dolor, el plor i el drap de la Verònica. Darrere apareix un nou  esclat de glòria que complementa tot el conjunt.

 

Josep Clarà i Ayats (1878 - 1958)

Biografia

Escultor català considerat un dels capdavanters del noucentisme. Es va formar a les escoles de Belles Arts d’Olot, de Tolosa de Llenguadoc i de París.

Acabada la Guerra civil se li va encarregar la nova imatge de Sant Esteve.

Obra: Imatge de Sant Esteve (1949)

Escultura d’alabastre lleugerament policromada i daurada. És una figura orant, dreta i que vestida de diaca, amb alba i dalmàtica. Als peus hi ha una petita relíquia del sant. Està representada amb la palma del martiri  i les pedres amb què fou lapidat.

És una imatge molt classicista,  força hieràtica i poc expressiva. Cerca més la mesura, l’ordre, la precisió i la serenor que el dramatisme.

Està perfectament integrada dins el conjunt neoclàssic dissenyat per Joan Carles Panyó.