Sant Esteve – Santuari del Tura

Santuari de la Mare de Déu del Tura

L’origen de l’església de Santa Maria del Tura, és d’origen protoromànic, data d’entre els s. VIII i IX. A causa dels esdeveniments històrics i dels terratrèmols del s. XV, va passar per diferents etapes constructives que van del romànic al gòtic, fins al neoclàssic. El darrer temple, restaurat després de la crema del santuari (1936), va ser construït al s. XVIII i s’emmarca dins l’estil neoclàssic. Es conserva una porta i una clau de volta gòtiques a la paret sud. La façana és d’estil barroc, reformada als anys vint del s. XX. Al seu interior conserva la imatge romànica de la Mare de Déu del Tura, del segle XII, policromada. Té escultures barroques de l’artista Ramon Amadeu, entre d’altres peces de valor artístic. Cal destacar també una col·lecció de vestits brodats de la Mare de Déu (s. XVII al s. XX). Tota la decoració interior del temple és reproducció de la de Joan Carles Panyó, un dels millors artistes del neoclàssic català. Avui dia, el santuari és una de les poques esglésies totalment decorades de la diòcesi de Girona. Té a més gran importància històrica, ja que al voltant de l’església del Tura va desenvolupar-se Olot i durant anys, fins al s. XVI, va ser el lloc de reunió dels jurats de la vila d’Olot (govern municipal).

EXTERIOR

Esglesia_Santa_Maria_del_Tura-Olot_(Catalunya)

Façana principal

Exterior façana principal. Façana realitzada entre els anys vint i trenta del segle XX. Va perdre gairebé tota seva decoració interior l’any 1936. És una façana sobreposada a la barroca, per donar més espectacularitat al conjunt. Consta de dos pisos i coronament, emmarcat per pilastres d’ordre corinti; el primer pis emmarca la portalada barroca, i dues làpides que donen fe dels orígens de l’església i de la restauració dels anys esmentats, al segon pis hi ha les imatges de sant Pere i santa Maria Magdalena i al centre, abans de 1936, hi havia un relleu de la Nativitat. Al coronament, dues volutes emmarquen la rosassa. Als laterals hi ha l’arrencament de dos campanars: la torre de les hores amb un escut barroc d’Olot (desplaçat del seu lloc original) i el campanar pròpiament dit, on hi ha una fornícula amb una imatge de la Mare de Déu del Tura realitzada els anys quaranta del segle passat. La part superior va ser destruïda al començ de la guerra (1936).

Exterior façana lateral sud. Actualment, forma part del mur de l’església del s. XVIII. Però es poden observar les traces de l’antiga façana medieval del santuari i també les diferents ampliacions i construccions, ja que han estat realitzades amb diferents tipus de pedra. De la façana medieval, cal destacar la base que pertany a l’església romànica, mentre que la part superior d’aquesta, es correspon a la façana gòtica, en la qual es conserva la vella porta adovellada d’entrada de l’església, al centre de la qual es va encastar un medalló o clau de volta amb la imatge d’una Mare de Déu dempeus. Si s’observa bé el mur també es pot apreciar l’arrencament de l’antic campanar romànic i dues finestres: una en forma de vano i una en un ull de bou que pertanyien a l’ampliació gòtica. Aquesta paret és una de les poques restes medievals que es conserven a la vila d’Olot, destruïda pels terratrèmols al segle XV.

Olot. Garrotxa. Església del Tura. Santuari de la mare de déu del Tura. Vista inèdita de l'exterior del temple, després de l'enderroc de la casa de can Sau o can Saus. Per primer cop en molts de segles es pot veure d'aquesta manera.

Façana lateral sud

LES OBRES més rellevants