Composició escultòrica formada per la imatge de la Mare de Déu; és un maniquí vestit, de final del s. XVIII. La part esculpida són les mans, els peus i la cara que marquen tota l’expressivitat i sentiments de la Mare de Déu, la Creu i la imatge de Crist, la figura més important de tota la composició. Representa un Crist mort, molt realista, amb rigor mortis, els cabells enganxats al cos, les nafres i ferides i una expressió de dolçor al rostre, remarcant molt clarament la pau de la mort després del martiri. Era un pas de Setmana Santa i el seu objectiu és fomentar la devoció i l’empatia.