Tresor de Sant ESTEVE
Retaules
Què és?
Un retaule o reretaule (del llatí retro tabula) és:
Una estructura arquitectònica o de fusteria composta per diverses caselles amb representacions que s’alça a la part de darrere de l’altar de les esglésies cristianes i que constitueix la principal referència visual del presbiteri. Els retaules poden ser fets a base de pintures, escultures o relleus (o bé una combinació d’aquestes coses) però també n’hi ha d’argenteria, esmalts, etc.
A l’Església de Sant Esteve d’Olot podem trobar dos estils de Retaules; Barrocs i Gòtics.
Barrocs
Estil artístic que sorgeix durant el segle XVII i part del XVIII a Itàlia i s’estén per Europa. És la manifestació dels tres poders establerts: La monarquia absoluta,
l’Església i la burgesia. L’escultura a la península Ibèrica és bàsicament de caràcter religiós, excepte a la Cort on perviu l’escultura monumental.
A Catalunya, el més representatiu són els retaules que ornamenten moltes esglésies. La majoria són de fusta tallada, policromada i daurada.
Els retaules barrocs:
-Retaule barroc realitzat per l’escultor Pau Costa.
-L’artista hi representa els quinze misteris del rosari en cinc cossos, dos pisos i sòcal.
-Ho fa en alt relleu i completat amb escultures de sants, àngels i querubins.
-Està decorat amb columnes salomòniques, fulles de vinya, garlandes, flors, petxines i volutes.
-És policromat i daurat.
-És un retaule barroc profusament decorat.
-On les figures tenen una gran energia, moviment, vitalitat i horror vacui, orientat a fomentar la fe vertadera.
-Culmina el retaule una falsa cúpula.
-També decorada amb figures relacionades amb el culte a la Mare de Déu del Rosari.
-De composició complexa, hi predomina el moviment, la teatralitat i el dinamisme.
-Els efectes lluminosos dels plecs de la roba i els gestos de les figures conformen diverses zones de llum i ombra.
-Realitzat per diversos autors, representa els dolors, els goigs i algunes escenes de la vida de sant Josep.
-Consta de cinc cossos, dos pisos i un sòcol. Està decorat amb alts relleus, imatges, àngels, aus, decoració vegetal i columnes salomòniques.
-És d’un estil no tan exuberant com el retaule del Roser, tot i això, el moviment, l’energia i la vitalitat hi són presents igual que els efectes de clarobscur típic dels retaules barrocs.
-Va ser realitzat per cinc artistes diferents.
Gòtics
És molt important la contribució des retaules gòtics al desenvolupament de narratives visuals, en particular les relacionades amb formes de devoció pietosa basades en la contemplació i la meditació.
Així els temes relacionats amb la passió de Crist, els goigs de la Mare de Déu o les vides de sants són els grans protagonistes de la retaulística gòtica.
Tots aquests temes es poden connectar. Evidentment, amb literatura pietosa, com ara les narracions hagiogràfiques de la Llegenda daurada.
Els retaules gòtics:
– Atribuït a Miquel Torell (mestre d’Olot). És una de les peces més importants que s’hi exposen.
– Està compost per tres escenes: la Verge de la Pietat al centre, sant Sebastià a la dreta i l’Arcàngel Sant Miquel a l’esquerra.
– Aquest darrer no és original del retaule sinó posterior. Aquest retaule pertany a la darrera pintura gòtica.
– La composició és la típica dels retaules: les figures són estilitzades i mostren una certa desproporció. El fons és un paisatge on apareixen molt més petites les figures dels donants.
– Punta o àtic d’un retaule que representa la Crucifixió de Crist.
– En la composició podem veure l’escena del Calvari amb la Verge, Maria Magdalena, Sant Joan, una dona i un soldat a la base.
– Estan molt ben habillats i els rostres són molt semblants.
– Quant a l’escena de la crucifixió cal destacar la figura d’un Crist sofrent desproporcionat i les figures dels dos lladres: el lladre bo s’identifica perquè de la boca surt un àngel que s’emporta la seva ànima al cel; i en la del mal lladre, hi identifiquem una figura grotesca, el dimoni, que s’endú la seva ànima cap a l’infern.
– Procedeix de l’antiga capella de la Santa Creu a la Plaça Palau.
– Provinent d’un dels altars de l’Església de Santa Bàrbara de Pruneres.
– Verge i màrtir, Santa Bàrbara apareix representada amb la palma del màrtir i un dels seus símbols, la torre amb tres finestres que simbolitzen l’Esperit Sant.
– Porta un mantell vermell, símbol de l’amor diví i la sang de Crist, i un llibre obert, símbol d’instrucció.
– El donant apareix en actitud de veneració i amb una proporció més petita.
– Cal destacar el marc paisatgístic del fons I el volum de les figures: la de Santa Bàrbara que li ve donada pel mantell ricament ornat, i la del clergue també pels ornaments eclesiàstics.
