La Mare de Déu dels Dolors, pas de Setmana Santa. Miquel Blay. Antic Baptisteri.

Pas de Setmana Santa. Actualment ubicat a antic baptisteri. Obra creada per Miquel Blay, escultor modernista nascut a Olot. Aquesta imatge ha estat realitzada al taller de sants “L’Art Cristià”. Començament del s. XX. Aquesta Pietat és de composició piramidal, situada dins el modernisme realista, se’ns presenta plena de sentiment i on també s’aprecia una clara influència del naturalisme barroc dels s. XVII-XVIII. Cerca devoció i sentiment, la Mare de Déu va vestida de color negre, granat i blanc, sense decoracions a excepció d’una sanefa daurada amb decoracions modernistes.

Capella del Santíssim o Capella Fonda. Primera meitat s. XIX Joan Carles Panyó. Cúpula i medallons de les petxines.

Capella del Santíssim o Capella Fonda. Primera meitat s. XIX Joan Carles Panyó. Coronació d’espines.

Capella del Santíssim o Capella Fonda. Primera meitat s. XIX Joan Carles Panyó. L’assotament.

Capella del Santíssim o Capella Fonda. Primera meitat s. XIX Joan Carles Panyó i Ramon Amadeu.

Capella dissenyada per Joan Carles Panyó, tant en la decoració arquitectònica, cúpula com en el retaule, les parets laterals i la decoració de l’absis. En aquesta capella va treballar en col·laboració amb l’escultor Ramon Amadeu, que realitzà el Sant Crist i el coronament de l’àtic del retaule amb un grup d’àngels que representen l’anunci de la mort de Crist. L’estructura arquitectònica, retaule i cúpula són neoclàssics igual que les vuit pintures que va fer Panyó per decorar els murs, sobre la Passió de Crist mentre que l’apartat d’escultura és d’estil barroc, de Ramon Amadeu. La col·laboració d’ambdós artistes ha creat un conjunt espectacular únic i en perfecta harmonia entre els dos estils artístics que fan d’aquesta capella un tresor únic.

Capella de Sant Josep. Estil Barroc. Primera meitat s. XVIII.

Capella de Sant Josep. Estil barroc. Primera meitat s. XVIII. Imatge barroca de sant Josep amb el Nen.

Retaule del Roser. Estil barroc. Primera meitat s. XVIII. Autor: Pau Costa.

Retaule barroc de la primera meitat del s. XVIII. Va ser realitzat per l’escultor Pau Costa. Pertany a l’anomenat barroc exuberant. Les seves característiques són: moviment, dinamisme, simbolisme, contrastos de llum i ombra, vitalitat, realisme i energia. Està compost per un àtic, dos pisos i sòcol. Hi ha representats els misteris del rosari i va ser encarregat per la Confraria del Roser. La cúpula va ser realitzada més tard i s’atribueix a F. Escarpanter, un altre escultor que va treballar a Sant Esteve. Avui dia és considerat un dels millors retaules del barroc català.

Retaule del Roser. Coronació d’espines.

Retaule del Roser. Cambril. Maria amb santa Caterina de Siena i sant Domènec de Guzmán.

Detall de la Crucifixió. Retaule del Roser. Pau Costa, barroc s. XVIII.

Cúpula de la capella del Roser, s. XVIII, barroca. Atribuïda a l’escultor F. Escarpanter.

Capella del Sagrat Cor. Estil modernista. Començament del s. XX. Autors J. Berga i Boada i M. Domenge.

Capella de la Mare de Déu dels Dolors, barroc. Ramon Amadeu (Final s. XVIII).

Composició escultòrica formada per la imatge de la Mare de Déu; és un maniquí vestit, de final del s. XVIII. La part esculpida són les mans, els peus i la cara que marquen tota l’expressivitat i sentiments de la Mare de Déu, la Creu i la imatge de Crist, la figura més important de tota la composició. Representa un Crist mort, molt realista, amb rigor mortis, els cabells enganxats al cos, les nafres i ferides i una expressió de dolçor al rostre, remarcant molt clarament la pau de la mort després del martiri. Era un pas de Setmana Santa i el seu objectiu és fomentar la devoció i l’empatia.

Sagrari d’exposició. Disseny i pintures de Joan Carles Panyó. Començament s. XIX.

Està dissenyat com un templet d’inspiració renaixentista amb cúpula i pinacles. Té quatre portes mòbils decorades amb pintures que representen o fan referència a l’Eucaristia.

Les pintures són originals, però el templet és una reconstrucció dels anys quaranta del s. XX, ja que l’original va ser destruït el juliol de 1936.

Pintura de Joan Carles Panyó. Començament s. XIX.

Medalló situat damunt la imatge de sant Esteve. Baldaquí de l’altar major. La pintura presenta a la Santíssima Trinitat, representada per tres figures masculines: Déu Pare (barba blanca i túnica blava), Crist (túnica vermella i creu) i l’Esperit Sant (túnica verda i un colom a la falda). Estan realitzats amb pinzellades molt soltes i amb perspectiva aèria.