Sant Esteve – Santuari del Tura

Artistes

Ramon Amadeu

(Barcelona, 1745-1821) Escultor molt lligat a Olot, en una època molt concreta de la seva vida (1808-1814). És escultor d’imatges i de figures de pessebre. El seu estil s’emmarca dins el barroc en la seva etapa final, la seva obra es troba dins la tradició del realisme amable en l’anomenat barroc avançat. Malgrat ser contemporani del període neoclàssic, aquest estil el va influir molt poc o gens. La seva obra, majoritàriament religiosa, reflecteix un popularisme que representa la vessant més humana i senzilla dels personatges i cerca sempre l’atenció, la devoció i el llenguatge interior.

Carles Panyó

(Mataró 1755- Olot. 1840) Va treballar a Berga, Mataró, Olot i Girona, entre d’altres llocs. Protegit pel bisbe de Girona, Tomàs de Lorenzana, arriba a Olot com a director de l’Escola de Dibuix. Actualment, és considerat un dels millors artistes del neoclàssic català, tot i que en les seves obres religioses sobresurt encara molt subtilment la influència barroca dels seus primers mestres. És pintor, dissenyador i arquitecte de retaules. A Sant Esteve, dissenya el baldaquí de l’altar major, la capella del Santíssim i decora la capella de la Immaculada (obra desapareguda l’any 1936). També és el responsable de la decoració, cúpula, pintures i retaule del santuari del Tura. Alhora també hi ha obra d’aquest autor en casals d’Olot i comarca.

Josep Clarà

(1878-1958) Neix i estudia dibuix a Olot i escultura a l’Escola de Belles Arts de Tolosa i després viatja a París. En la seva primera etapa es fa palesa la influència de Rodin i Bourdelle, influït per Eugeni d’Ors i Arístides Maillol, es decanta per l’escultura clàssica i esdevé un dels grans artistes del noucentisme català. L’any 1932 torna i s’estableix definitivament a Barcelona on segueix treballant fins a la seva mort l’any 1958. A la seva mort la seva casa i estudi va esdevenir un museu monogràfic de la seva obra. L’any 2000, va ser enderrocat i la seva obra està transferida al Museu Comarcal de la Garrotxa i al Museu Nacional d’Art de Catalunya.

Miquel Blay

Escultor olotí internacional, emmarcat dins l’estil modernista. Va crear un art molt personal, ple de vida i de força expressiva. La seva obra marcà una fita en l’evolució artística del país, en una època on l’escultura estava en hores baixes. Cursà estudis a París i a Roma fins el 1893. El 1894 tornà a París a emprendre la vida professional fins que el 1906 s’establí a Madrid, on bastí conjunts monumentals. Entre les seves escultures més importants figuren Els primers freds (1892) Eclosió (1908), Cançó popular, el monument a Chávarri, a Portugalete (País Basc), entre moltes altres obres. Té monuments a països americans.

Pau Costa

(Vic 1663 o 1672 – Cadaqués 1726) fou un dels escultors catalans més prestigiosos d’estil barroc. També va ser el responsable de la introducció dels models escultòrics de l’alt barroc romà, especialment en l’òrbita romana de Carlo Maratta. Va treballar a Vic, Berga, Cadaqués i per tota la diòcesi de Girona. És l’autor dels tres retaules més importants: el de Santa Maria d’Arenys de Mar, el de la Mare de Déu del Roser d’Olot i el de Santa Maria de Cadaqués.