Santuari de Santa Maria del Tura
L’origen de l’església de Santa Maria del Tura, és d’origen pre-romànic, data d’entre els segles VIII i IX.Acausa dels esdeveniments històrics i dels terratrèmolsdel segle XV, va passar perdiferents etapes constructives que vandel romànic, el gòtic fins al Neoclàssic. El darrer temple, restaurat després de la crema del santuari (1936) va ser construït al segle XVIII i s’emmarca dinsl’estil Neoclàssic. Es conserva una porta i una clau de voltagòtiques ala paret sud. La façana és d’estil barroc, reformada alsanys 20 del segle passat. Al seu interior conserva la imatge romànica de la Mare de Déu del Tura, del segle XII, policromada, escultura barroca del’artistaRamón Amadeu, entre d’altres peces de valor artístic. Cal destacar també una col·lecció de vestits brodats de la Mare de Déu( s.XVII al s,XX) . Tota la decoració interiordel temple és de Joan Carles Panyó, un dels millors artistes del Neoclàssic català. Avui dia, el santuari és una de les poques esglésies totalment decorades de la diòcesi de Girona. Té a més gran importància històrica ja que al costat de l’església del Tura va néixer la ciutat d’Olot idurant anys, fins al segle XVI, va ser el lloc de reunió dels Jurats de la vila d’Olot(govern municipal).
El patrimoni artístic
GALERIA
La Mare de Déu del Tura
Representa la Mare de Déu sedent amb el Nen al centre, a la falda. El tron és baix, va vestida amb una camisa i un mantell daurats (colrats) decorats amb sanefes. La rigidesa,el hieratismei la frontalitatli donen aquest sentit majesta tic, sever, i solemne que no deixa entreveure cap sentiment i que la separa dels homes i dones que la veneraven.. Les seves faccions, l’apropen cap a un relatiu naturalisme, sobretot per la serenor del rostre, una mirada cap a l’infinit i un gest amb la ma esquerra que es podria interpretar com si ens presente s el fill. Tot i que no hi ha cap contacte entre ells. La Mare de De u roma nica, va ser salvada de les flames l’any 1936 i nome s es va cremar una ma . El que si es va perdre fou la imatge de Crist cremada a la gran foguera. Actualment la ma dreta i el Nen so n una re plica dels anys 40. Aquestes presenta se’ns presenta en actitud de beneir i en l’altre ma porta un po mic, representacio del Crist com a Cosmo graf i Rei de l’Univers. Va vestit amb una camisa i un mantell posat a modus de toga romana i descalç. La decoracio de la tu nica com del mantell e s a base de figures geome triques.
Ecce Homo S. XVIII
Barroc
Autor: Ramon Amadeu i Grau
L’Ecce Homo una de les millors obres de Ramon Amadeu , es va salvar de les flames el 1936. A la peanya porta la data de 1782, i fa referència a unes indulgències concedides pel Bisbe Tomàs de Lorenzana, a qui resi davant aquesta imatge. En realitat és un pas de Setmana Santa. És una talla de fusta, de mida natural i representada en ¾. És Obra amb un gran nivell de realització, tant a les mans com el rostre i el cabell que cau per les espatlles i l’esquena.. Cal destacar un gran realisme i expressivitat : presenta un rostre adolorit, però resignat a la seva sort . És una figura policromada, pel mateix autor i presenta uns Importants valors expressius basats en el realisme i en la introducció d’elements naturals com la corda, el fuet i la corona d’espines ;l’artista demostra tenir un gran coneixement de l’anatomia i el seu objectiu es el de promoure els sentiments, l’empatia i la devoció dels fidels.
Sant Joaquim. S. XVIII
Barroc
Autor: Ramona Amadeu i Grau
És una talla de fusta, representat mirant cap a l’infinit espiritual a través de l’expressió dels ull, la figura mostra una gran força expressiva . El volum li ve donat per uns plecs que mostren una actitud entre elegant i serena. La imatge carrega tot el pes en la cama i peu esquerre i la seva expressivitat li ve donada tant per la mirada com per la posició de la mà dreta, en conjunció amb els plecs de la túnica, mentre que la mà esquerra aguanta un bastó. Es una imatge policromada amb color blau i grana. Està representat amb com un vell, calb, cabells blancs i arrugues d’un gran realisme ..És una escultura que se situa dins els paràmetres del darrer barroc que cerca la devoció, amb una funció totalment d’intercessora.
Pintura de la Mare de Déu del Tura S.XVIII
Barroc
Autor: Joan Dufau
Pintura que representa la Mare de Déu del Tura, com l’as de Copes d’una col·lecció de naips. (data aproximada 1750-60) La Mare de Déu es presenta damunt la peanya barroca que s’utilitza encara avui, va vestida amb un vestit de forma acampanada amb decoracions vegetals de color verd i daurat , amb el Nen situat a la seva dreta, amb un vestit igual al de la Mare. Jesús està representat amb un pòmic a la mà esquerra i beneint amb la dreta. Els dos van coronats amb la corona reial i la Mare de Déu , a més, darrera el cap porta una altra corona en forma de sol amb els raigs de coral. A la seva mà esquerra porta un lliri florit, i als peus apareix el toro que acompanya la Mare de Déu del Tura. La imatge està situada dins el seu cambril i coberta per una mena de baldaquí de roba de color vermell i daurat.
El moble oratori del Tura
Exemple important que reprodueix de forma fidedigna el que era en realitat el retaule dissenyat per Joan Carles Panyó i que presideix el presbiteri del santuari, abans de 1936. La maqueta, està situada damunt una calaixera de la mateixa època. Ambdós mobles són de gran qualitat tant en la realització com en els detalls i l’ornamentació. El moble-capella, és de fusta parcialment xapa i envernissada amb poca ornamentació, frontal, emmarcada per dues pilastres d’ordre toscà i dissenyada de manera molt clàssica. Si bé la part exterior destaca per la seva austeritat decorativa, l’interior és ric, molt decorat i treballat, tant en tota l’estructura com en els petits detalls, no deixa que és la part més important de la maqueta. Se la pot situar cronològicament a finals de l’època isabelina, entre 1880-85.
Al Tura es conserven, actualment uns 63 vestits i 3 mantells. La majoria són dels segles XVIII, XIX i XX, encara que algun podria ser més antic, estan teixits en diferents materials com seda, tissú, vellut o domàs de diferents colors, els més repetits dels quals son el blanc, rosa, vermell, diferents tons de blau, ataronjat, daurat, morat, granat i marró en diferents tonalitats. La majoria són brodats, amb fil de seda, plata i or, porten perles i pedreria i/o lluentons i alguns són pintats. La majoria d’ornamentacions són decoracions florals, vinculades amb la simbologia de la Mare de Déu, com roses, lliris…. i/o vegetals combinats amb elements geomètrics, hídries o vasos sagrats, etc.. Alguns vestits son senzills, decorats als laterals, coll i baixos o amb petits brodats i d’altres estan profusament treballats i decorats. Alguns vestits són alhora ex-vots, ofrenes fetes pels ciutadans i ciutadanes d’Olot i comarca. Hi han vestits d’estil barroc, del segle XVIII i d’altres de més clàssics dels segles XIX i XX i també d’eclèctics, sobretot del segle XX. A fi de comptes, eren fets al gust de qui feia l’ofrena.
Retaule Altar Major. S. XVIII
Autor: Joan Carles Panyó
Retaule d’estil Neoclàssic, dissenyat per Joan Carles Panyó, (1788-1808) És un retaule amb un sol objectiu, el de remarcar on està situat el cambril de la Mare de Déu. Està estructurat amb un doble sòcol a la part inferior del retaule. dissenyat per situar-hi els dos sagraris. El de diari i el d’exposició. . Està decorat amb un jaspiat de color marró combinat amb daurat. En tot el retaule predominen els colors verd, marró i daurat, imitant el marbre.
Al primer pis està situada la fornícula amb la Mare de Déu. emmarcada per 6 columnes d’ordre corinti., de color verd jaspiat i daurat i dues pilastres del mateix ordre arquitectònic. El cambril un arc de mig punt, marca la fornicula damunt el qual l’artista va conservar un escut barroc amb la inscripció “Causa nostra Laetitia” (Causa de la nostra alegria) una invocació o lletania de les moltes que decoren el santuari. Està unida a l’entaulament per una garlanda a cada costat feta amb fulles de llorer . L’any 1936, va quedar molt malmès . El segon pis , damunt l’entaulament, decorat amb dentallons, als laterals hi ha dos, vasos cerimonials o hídries i dos àngels, un dels quals sosté una copa i l’altra un mirall. Fan referència a dues lletanies: Vas espiritual i Mirall de Justícia. Al centre hi ha un templet damunt el qual hi ha un altra entaulament i un arc de mig punt trencat, el templet originàriament estava decorat amb un sol, Símbol de la mort i resurrecció de Crist i actualment hi ha una inscripció llatina i una petita finestra que dóna al pis del capella. Coronen el retaule dos àngels que sostenen un estel de 8 puntes que també fa referència a una altra invocació mariana, Estel del Matí. El coronament amb l’estel sostingut pels àngels està orientat cap a la figura de l’esperit Sant que presideix l’esclat de glòria pintat a la part alta de l’absis.
Cúpula nau central S.XVIII
Autor: Joan Carles Panyó
Panyó també va dissenyar la cúpula del santuari del Tura. Aquesta cúpula és de casquet o semiesfèrica sobre petxines i sense tambor. És la pintura està feta amb la tècnica del fresc i realitzada amb perspectiva aèria. Imita un esclat de glòria on es representa la glorificació de Maria i/o l’adoració de la Mare de Déu per part de sants i àngels sota la visió de Déu Pare representat pel Triangle amb l’Ull (símbol de Déu ) dins uns raigs de llum, que marca el centre de la cúpula. La Mare de Déu està situada al davant de l’arc toral del presbiteri i presideix tota la composició.
Panyó va utilitzar la perspectiva atmosfèrica per recrear aquest món celestial, infinit. Predominen els colors ocres, blau, blanc i groc, en els raigs que surten de darrere la Mare de Déu. La cúpula marca una gran grandiloqüència, que reflexa el volta celestial l’infinit i l’adoració. No oblidem que encara som dins la Contrareforma catòlica i aquesta cúpula n’és un exemple clar.
pula central S. XVII
Autor: Joan Carles Panyó
A les petxines que sostenen la cúpula Joan Carles Panyó va reproduir a 4 dones de la Bíblia. Aquestes dones, sobretot les de l’Antic Testament esdevenen precedents de la imatge de Maria o símbols de l’Església Triomfant, i apareixeran en pintures, frescos, retaules….. Alhora que se’ns presenten uns relats que amb les seves paraules i accions (a vegades discretes, a vegades heroiques), contribueixen de manera decisiva a configurar el nostre imaginari cultural. Al Tura hi ha representades la Reina Ester, Sara, Judit i Débora.
Estan pintades amb la tècnica de la grisalla, ja que imiten els baix relleus. Son unes figures femenines, amb molta força volum transparències i elegància Predominen els escorç i el moviment.
Pintures dels 4 evangelistes. Creuer S. XVIII
Autor: Joan Carles Panyó
Són quatre figures plenes de força, dinamisme , moviment i transparències situats al 4 costats del creuer i separats per un finestral.
Estan pintats amb la tècnica de la Grisalla, igual que les pintures de les petxines,. Amb una ombra blau fosc per donar més sensació de relleu. Aquestes 4 imatges son molt potents i s’hi pot apreciar una certa influència de Miquel Angel i de les pintures de la cúpula de la capella Sixtina.
Estan representat de dos en dos i en el banc on estan asseguts hi ha el nom de cadascun d’ells. Ja que Panyó no els representa amb cap símbol Estan representats com unes figures clàssiques, vestits amb túnica i toga, a l’estil romà i cadascú amb una actitud diferentAquestes figures tenen molta força, els vestits donen volum i moviment a cada figura i s’aprecia sota les túniques l’anatomia de cada evangelista. Estan representats amb escorç per donar més la sensació de relleu. Estan pintats en color blanc, amb tonalitats grises. Els Evangelistes, conjuntament amb les dones fortes de la bíblia representades a les petxines de la cúpula representen un exemple molt clar de l’art del Neoclàssic i possiblement formen part d’un dels millors conjunts executats per Panyó .
Mare de Déu dels Dolors S. XVIII
Barroc
Imatge de vestir
Mare de Déu dels Dolors S. XVIII
Barroc
Imatge de vestir
interior
Capella de la Ma...
Capella de la Mare de Déu dels Dolors, Barroc. Ramon Amadeu (Fin. S. XVII-prin. S. XVIII
Composició escultòrica formada per la imatge de la Mare de Déu, aquesta imatge és un maniquí vestit, amb un vestit de finals del segle XVII. La part esculpida són les mans i la cara que marquen totsa l’expressivitat i sentiments de la Mare de Déu, la Creu i la imatge de Crist, la figura més important de tota la composició. Representa un Crist mort, molt realista, amb rigor mortis , els cabells enganxats al cos, les nafres i ferides i una expressió de dolçor al rostre, remarcant molt clarament la pau de la mort després del martiri. Era un pas de Setmana Santa i el seu objectiu és fomentar la devoció i l’empatia.
Sagrari d’expo...
Sagrari d’exposició .Disseny i pintures de Joan Carles Panyó. Prin. S. XIX
Està dissenyat com un templet d’inspiració renaixentista amb cúpula i pinacles . Té 4 portes decorades amb pintures que representen o fan referència a l’Eucaristia.
Les pintures són originals però el templet és una reconstrucció dels anys 40 del segle passat ja que l’original va ser destruït el juliol de 1936.
Pintura de Joan ...
Pintura de Joan Carles Panyó. Prin. S. XIX
Medalló situat damunt la imatge de Sant Esteve . Baldaquí de l’altar major. La pintura presenta a la Santíssima Trinitat, representada per tres figures masculines que representen a Déu Pare (Barba blanca i túnica blava), Crist (Túnica vermella i Creu) i l’Esperit Sant (Túnica verda i un colom a la falda). Estan realitzats amb pinzellades molt soltes i amb perspectiva aèria.
Baldaquí de l’altar major/ imatge de Sant Esteve. Prin. S. XIX
Baldaquí de l’altar major: d’estil neoclàssic, va ser dissenya per Joan Carles Panyó, un dels millors artistes d’aquest estil. Consta d’un altar, actualment avançat, un sòcol jaspiat en verd, 6 columnes corínties pintades a imitació del marbre, un entaulament decorat amb amorets i garlandes de llorer i roses daurades sobre un fons blau i 6 arcs que s’ uneixen en una clau de volta damunt la qual uns angelets alcen una corona de llorer cap a l’Esperit Sant situat damunt el baldaquí . Aquest emmarca la imatge de Sant Esteve, el sagrari i un medalló en forma de sol on hi ha representada la Santíssima Trinitat.
Interior de l’...
Interior de l’església de Sant Esteve. Estil Neoclàssic. 2/2 s. XVIII
Església d’estil neoclàssic, dins el s paràmetres de la Contrareforma catòlica. Planta de creu llatina , amb 8 capelles laterals, i dues més al creuer. , cúpula i absis. Volta de canó amb arcs rebaixats amb llunetes.
Senzillesa, majestuositat, magnificència.
Entre les seves característiques cal remarcar la força de l’arquitectura i el classicisme